Ver el perfilLes Bruixes al Vallés
La primera dona acusada de bruixeria al Valles Oriental s.XVII
El concepte "bruixa" apareix reflexat des de les escriptures bibliques fins a l´actualitat, però va ser durant els segles XVI i XVII quan van tenir major rellevància a Europa i concretament, a Catalunya. Durant aquests temps, Jaume Font i Cosme Solé, es van fer famosos i respectats per tot Catalunya com a verdaders caçadors de bruixes, ja que es consideraven experts en trobar marques de bruixes en el cos de les acusades.
L´Inquisició espanyola se´n va encarregar de processar a les persones acusades per bruixeria, però va ser la justícia ordinària la que portava a terme el càstic final, sobre tot si la sentència conduïa a la foguera o a la forca. Per altra banda, en moltes ocasions era el propi poble qui agafava i acabava amb la suposada bruixa de la que tenien constància. Constància que solia basar-se en proves tan poc feacients com el rumor o l´acusació personal d´algún veí.
No va ser fins el procés de Zugarramurdi (Logroño), a finals del primer quart del s.XVII, que es va deixar de condemnar a la foguera a les pressumptes bruixes. Això no volia dir que no se´empresonés a les dones condemnades . No obstant, a bona part de la resta d´Europa va continuar durant mol temps més el brutal càstic crematori.
Al Vallés Oriental es va acusar a la primera dona de bruixeria al s. XVII, quan al municipi de La Garriga es va produir una condemna de presò per la pràctica de estranyes activitats esotèriques en la clandestinitat.
Això va ser l´inici d´un cada vegada més freqüent cacera de bruixes, encara que les proves obtingudes no fosin esclaridores. Així, el bisbe del poble, va difondre a tot l´entorn vallesà el dany que suposava l´existència de les denominades bruixes i va establir, a més, unes formes d´actuació contra elles.
Les dones eres condemnades com a bruixes pel simple rumor. No feia falta cap fet contrastat ni provatori que ho demostrés. És a dir, si un veí del poble ho denunciava (o inclòs un nen), si l´aspecte i la indumentaria ho semblava o si l´activitat d´una dona tenia l´indici de constituir una pràctica fora de lo comú, ja eren motius suficients per sentenciar a una dona com a bruixa.
Les Bruixes de Can Camp de Caldes de Montbui. A finals del s.XVI inicis. XVII es va difondre la suposada pràctica d´akelarres a la zona de Can Camp (al terme municipal de Caldes de Montbui). Les dones acusades, possiblement sotmeses a tortura, confesaren la celebració de rituals on es portava a terme la danza del ball rodó al voltant d´una foguera per venerar al diable, invocant amb aquest mètode a les fortes tormentes per fer mal bé les collites de l´entorn vallesà.
Per altra banda, hi ha una llegenda que explica que les aigües termals que brollen a 75º de Caldes de Montbuí, van ser originades per les pràctiques màgiques de les bruixes vallesanes, tenint com a centre de veneració el manantial de la Font del Lleó, presidida per la escultura d´un lleó ámb els ulls oberts, i amb él canó d´aigua sortint per la boca d´una fantàstica gàrgola. Aquestes aigües, a més a més de brollar a elevada temperatura, diuen que tenen propietats regeneradores d´energia i d´efectes positius sobre la pell.
Les 6 bruixes de Granollers
El president del municipi va ser informat de l´empresonament i les tortures esdevingudes a Caldes, i va veure que el seu mucicipi no era cap excepció de la presència de bruixots i bruixes. I el primer que es va perpretrar després d´aquest fet va ser l´acusació i sentència de sis dones.
A partir d'aquest punt va començar la bogeria per la caça de bruixes.
Els rituals de bruixes al Dolmen de Pedra Gentil de Vallgorguina
El Dolmen de Pedra Gentil es un monument megalític format per 7 lloses verticals i una que fa de sostre, on s´assegura que es van produïr numerosos rituals màgics de bruixes.
Es creu que va ser un punt neuràlgic en la difusió de celebracions de bruixes, per inmens poder tel.lúric d´aquesta zona del parc del Montnegre i el Corredor. Al respecte podem citar documentalment el text referent a un ritual al dolmen de Pedra Gentil, escrit per Joan Amades a inicis del s.XX.
Definitivament, la magia de les bruixes representa una altra realitat que fonamenta un dels pilars històrics en la tradició cultural catalana, amb palesa incidència al prelitoral català.
La primera dona acusada de bruixeria al Valles Oriental s.XVII
El concepte "bruixa" apareix reflexat des de les escriptures bibliques fins a l´actualitat, però va ser durant els segles XVI i XVII quan van tenir major rellevància a Europa i concretament, a Catalunya. Durant aquests temps, Jaume Font i Cosme Solé, es van fer famosos i respectats per tot Catalunya com a verdaders caçadors de bruixes, ja que es consideraven experts en trobar marques de bruixes en el cos de les acusades.
L´Inquisició espanyola se´n va encarregar de processar a les persones acusades per bruixeria, però va ser la justícia ordinària la que portava a terme el càstic final, sobre tot si la sentència conduïa a la foguera o a la forca. Per altra banda, en moltes ocasions era el propi poble qui agafava i acabava amb la suposada bruixa de la que tenien constància. Constància que solia basar-se en proves tan poc feacients com el rumor o l´acusació personal d´algún veí.
No va ser fins el procés de Zugarramurdi (Logroño), a finals del primer quart del s.XVII, que es va deixar de condemnar a la foguera a les pressumptes bruixes. Això no volia dir que no se´empresonés a les dones condemnades . No obstant, a bona part de la resta d´Europa va continuar durant mol temps més el brutal càstic crematori.
Al Vallés Oriental es va acusar a la primera dona de bruixeria al s. XVII, quan al municipi de La Garriga es va produir una condemna de presò per la pràctica de estranyes activitats esotèriques en la clandestinitat.
Això va ser l´inici d´un cada vegada més freqüent cacera de bruixes, encara que les proves obtingudes no fosin esclaridores. Així, el bisbe del poble, va difondre a tot l´entorn vallesà el dany que suposava l´existència de les denominades bruixes i va establir, a més, unes formes d´actuació contra elles.
Les dones eres condemnades com a bruixes pel simple rumor. No feia falta cap fet contrastat ni provatori que ho demostrés. És a dir, si un veí del poble ho denunciava (o inclòs un nen), si l´aspecte i la indumentaria ho semblava o si l´activitat d´una dona tenia l´indici de constituir una pràctica fora de lo comú, ja eren motius suficients per sentenciar a una dona com a bruixa.
Les Bruixes de Can Camp de Caldes de Montbui. A finals del s.XVI inicis. XVII es va difondre la suposada pràctica d´akelarres a la zona de Can Camp (al terme municipal de Caldes de Montbui). Les dones acusades, possiblement sotmeses a tortura, confesaren la celebració de rituals on es portava a terme la danza del ball rodó al voltant d´una foguera per venerar al diable, invocant amb aquest mètode a les fortes tormentes per fer mal bé les collites de l´entorn vallesà.
Per altra banda, hi ha una llegenda que explica que les aigües termals que brollen a 75º de Caldes de Montbuí, van ser originades per les pràctiques màgiques de les bruixes vallesanes, tenint com a centre de veneració el manantial de la Font del Lleó, presidida per la escultura d´un lleó ámb els ulls oberts, i amb él canó d´aigua sortint per la boca d´una fantàstica gàrgola. Aquestes aigües, a més a més de brollar a elevada temperatura, diuen que tenen propietats regeneradores d´energia i d´efectes positius sobre la pell.
Les 6 bruixes de Granollers
El president del municipi va ser informat de l´empresonament i les tortures esdevingudes a Caldes, i va veure que el seu mucicipi no era cap excepció de la presència de bruixots i bruixes. I el primer que es va perpretrar després d´aquest fet va ser l´acusació i sentència de sis dones.
A partir d'aquest punt va començar la bogeria per la caça de bruixes.
Els rituals de bruixes al Dolmen de Pedra Gentil de Vallgorguina
El Dolmen de Pedra Gentil es un monument megalític format per 7 lloses verticals i una que fa de sostre, on s´assegura que es van produïr numerosos rituals màgics de bruixes.
Es creu que va ser un punt neuràlgic en la difusió de celebracions de bruixes, per inmens poder tel.lúric d´aquesta zona del parc del Montnegre i el Corredor. Al respecte podem citar documentalment el text referent a un ritual al dolmen de Pedra Gentil, escrit per Joan Amades a inicis del s.XX.
Definitivament, la magia de les bruixes representa una altra realitat que fonamenta un dels pilars històrics en la tradició cultural catalana, amb palesa incidència al prelitoral català.
